Animals 2n Primària

El gat (Francesc Bofill)

Al terrat de casa meva
passejava sempre un gat,
els ulls grossos com taronges
i els bigotis estirats.
No ho creureu: es deia Pere
i parlava el català;
recitava poesies
amb accent de l’Empordà.
Coneixia moltes rates,
però a cap no feia mal;
preferia les patates
amb vinagre, oli i sal.

Activitat
Objectiu: Treballar la gramàtica tot identificant les síl•labes de totes les paraules del
text poètic.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta del poema
2) Separar les paraules del text i identificar si són agudes, planes o esdrúixoles.
Variacions: Dividir l’aula en tres grups, cada un d’aquests grups s’encarregarà d’una
estrofa. Un cop repartides les estrofes, els tres grups es repartiran en 4 grups més reduïts i hauran de buscar les paraules de la poesia segons siguin monosíl•labs, agudes, planes o esdrúixoles. Un cop escrites totes elles en trossets de paper, els
penjarem en un mural segons les característiques de cadascuna d’elles.


L'aranya (Francesc Bofill)

L’aranya fa mitja
damunt d’una flor,
la tela que fila
és com si fos d’or.
Les mosques beneites
la miren badant;
no saben que un dia
potser hi moriran!
L’aranya, molt llesta,
segueix fent ganxet,
estira les potes
i canta baixet.

Activitat
Objectiu: Conèixer la manera de fer descripcions i comparacions poètiques.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta del poema.
2) Marcar les comparacions en el text i descriure’n el significat.
Variacions: en petits grups redactar comparacions poètiques.

Les estacions 2n Primària

La tardor (Francesc Bofill)

Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
les flors, espantades,
es tanquen de cop.

Activitat
Objectiu: Observar, identificar i reconèixer els canvis que comporta la tardor tant en la
natura, com en el clima i en l’entorn dels alumnes.
Desenvolupament
1) Lectura i comprensió conjunta del poema
2) Fer un dibuix del que ens transmet el poema i redactar-ho breument..
Variacions: fer un mural amb fulles d’arbres i explicar el procés de la caiguda de les mateixes

Animals 1r Primària

El peix (Núria Albó)

Tens la cua
virolada.
Tens escates
molt lluents.
Tot nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.

Activitat
Objectiu: Reconèixer l’animal que es descriu en el poema.
Desenvolupament
1) Lectura i comprensió conjunta del poema
2) Dibuixar l’animal que es descriu en el poema.
Variacions: en petit grup dibuixar un animal i fer-ne un breu poema en format

endevinalla per després mostrar-ho al gran grup i penjar-los tots a l’aula.

Les estacions 1r Primària

Les quatre estacions (Ramon Besora)

Quatre senyores han arribat,
treballen durant tot l’any.
La primera vesteix els camps,
la segona ens empeny als banys,
la tercera fa sortir els bolets
i la quarta ens fa anar abrigadets.

Activitat
Objectiu: Identificar i conèixer els canvis que es produeixen a la natura segons
l’estació de l’any.
Desenvolupament
1) Lectura i comprensió conjunta del poema.
2) Identificar en el poema cadascuna de les estacions
3) Buscar el significat de cadascuna de les frases que identifica l’estació.
Variacions: dibuixar en un full l’ordre en què apareixen les estacions.


L'estiu (Ramon Besora)

Les vacances han arribat,
també les festes majors.
El temps de banys i gelats
que menjo de dos en dos.

Activitat
Objectiu: Reconèixer el clima d’aquesta estació.
Desenvolupament
1) Lectura i comprensió conjunta del poema.
2) Conversar d’allò que els alumnes fan durant l’estiu.
3) Fer un dibuix amb una petita redacció, del que els agrada més de l’estiu.

Variacions: el redactat de la tercera activitat que es faci en forma de poema.

Poemes d'Escola 2n Primària

Agafem! (Núria Freeixa i Domènech)

A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.

Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
S’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.
Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.

Ara em penso que ha escollit
algun poema…

I a mi què més se me’n dóna,
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona

-M’enduc aquest, senyoreta!
-Has de parlar fluixet,
que estem a la Biblioteca.

Activitat
Objectiu: conèixer els gustos dels nostres petits lectors i que aquests puguin comunicar aquest entusiasme per les lectures preferides.
Desenvolupament: Després de llegir en veu alta el poema i fer-ne la comprensió, es pregunta quins llibres agraden, per què, quins són els preferits, etc.
Convidarem a que els alumnes duguin el seu llibre preferit a l’escola i els demanarem que ideïn  la manera com promocionar-lo entre els seus companys i companyes. Se’ls donarà idees com ara: fer un anunci per a la ràdio de l’escola, fulletons publicitaris, recomanacions de manera oral i directa...
Com a exemple els podem mostrar un suport en cartolina on hi ha promocionat el llibre preferit d’algú en concret o de la mateixa mestra. Es pot acompanyar de l’exposició del llibre perquè els demés el puguin admirar. Com a promoció es pot dibuixar el títol amb grans lletres per què siguin un bon reclam i acompanyar d’una frase que resumeixi el llibre per tal que la resta d’alumnes s’assabentin de la temàtica. També s’ha d’incloure una frase que defineixi l’estat anímic amb el que et deixa la lectura del propi llibre. Es pot acompanyar d’un dibuix a gust dels nens i nenes.
Al finalitzar l’activitat, tots els “fulletons publicitaris” amb els seus llibres s’exposaran a la biblioteca per tal que quedi visible per a tota l’escola.
Els alumnes que triïn l’anunci per ràdio o la promoció oral, hauran d’elaborar un petit guió amb la informació a comunicar ( aquesta serà una activitat molt semblant a la informació escrita dels fulletons publicitaris).


Els llibres (Joana Raspall)

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu

Tot allò que et donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.

un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

Activitat
Objectiu: Convertir-nos en escriptors per conèixer-nos.
Desenvolupament: Llegirem el poema en veu alta i el comentarem. Tot seguit escoltarem el poema musicat que s’ha fet per part de Joan Vidal Selga.
Proposarem als nens i nenes escriure un llibre...entre tots! Com es pot fer? Cadascú escollirà un company o companya i en farà una breu descripció. A més a més s’ha d’afegir un somni que tingui aquest nen o nena, és a dir, un desig molt important o una experiència que l’hagi marcat profundament. Aquesta descripció s’acompanyarà d’un dibuix o d’una fotografia. Això es farà en cartolines DIN A-4 i s’enquadernaran totes juntes i la portada es farà a gust dels alumnes: hauran de decidir quin títol durà, quina il•lustració i a l’interior hi haurà d’aparèixer el nom de tots els autors i autores.
Evidentment aquest llibre tan especial restarà exposat a la biblioteca com a ”novetat”.


Final de curs  (Lola Casas)

Xocolata
calenta i dolça
feta amb paciència
i com cal.
Una tómbola
amb molts premis.
A mi m'ha tocat
un timbal!
Jocs,
balls,
patinatge,
coreografies,
titelles,
teatre i cant coral.
Festa de final de curs.
L'esperit de l'escola
és ben viu.
Arriben les desitjades
vacances
d'estiu!

Activitat
Objectiu de l’activitat: Fem rodolins!
Desenvolupament: Llegirem el poema en veu alta i demanarem als nens i nenes què tenen pensat fer aquestes vacances d’estiu o què van fer a les anteriors. Demanarem si algú recorda alguna anècdota divertida que ens vulgui explicar.
Tot seguit demanarem als alumnes que en un paper hi escriguin el màxim de paraules que els recordin a l’estiu, com per exemple: sol, platja, mosquit, gelat, música, xancletes, sorra... Amb aquestes paraules han de fer parelles les quals juntes es pugui construir un rodolí amb sentit, com per exemple, platja i gelat: 
Quan vaig a la platja després d’haver sopat,
em passejo tot menjant un bon gelat.
Quan ja en tinguin tres o quatre, els convidarem a fer rodolins descabellats, com per exemple:
Aquest estiu em faré amic
d’un mosquit pesat i petit.
Els podem recollir tots en una cartolina o mural i exposar a la porta de l’escola, perquè tothom se’n vagi de vacances amb algun rodolí rondant pel cap.


Los libros (Karmelo C. Iribaren)

Los libros,
no son para mirarlos,
son para tocarlos
abrirlos,
y leerlos,
que es como entrar en ellos.
Prueba y verás.
Te recuerdan 
a cuando viajas
a una ciudad diferente
y todo te parece nuevo, 
sorprendente, 
y hasta un poco
misterioso.

Activitat
Objectiu: esbrinar tot el que un llibre pot portar a dins, conèixer que hi ha diferents tipologies de llibre i fer-ne un  d’imatges entre tots.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta de poema.
2) Fer un petit “treball de recerca”, de manera oral, sobre el que vol dir el poema i imaginar tot allò que un llibre ens pot ensenyar.
3) Es donarà a cada nen una cartolina prèviament tallada en un format de 15x15, i  se’ls demanarà que dibuixin tot allò que es podrien trobar dins d’un llibre.
4) S’enquadernaran les cartolines i, d’aquesta manera, els nens hauran fet el seu propi llibre d’imatges.


El cavaller enamorat (Montserrat Ginesta)

Sóc un cavaller de ferro,
de ferro,
coure i llautó,
però tinc el cor de nata,
de nata, mel i cotó,
i avui et porto una rosa,
una rosa
i un petó!
Muac!

Activitat
Objectiu: conèixer els sinònims i saber que hi ha paraules que s’utilitzen per designar aspectes o característiques i quin és el missatge que transmeten.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta de poema.
2) Esbrinar el que ens vol dir l’autora sobre les característiques d’aquest cavaller.


La mona (Lola Casas)

Amb cor de pa de pessic,
de gust suau com caramel,
quan li clavo queixalada
sembla que mastegui el cel.
Coronada amb un gran ou,
amb pollets i una gallina,
vestida de xocolata
és llaminadura fina.
Visca la mona de Pasqua!
aquest pastís tan preuat,
que agrada a grans i petits
i en un no-res és menjat.

Activitat
Objectiu: Conèixer el significat de la tradició de la Pasqua i l’evolució de la mona al
llarg dels anys.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta del poema.
2) Dibuixar la nostra mona.
Variacions: en petit grup fer un poema de la nostra mona.


La mona (Ricard Bonmatí)

La mona de Pasqua és un dolç animal
que ve set setmanes passat carnaval.
Ve tota pintada, porta ous i confits,
i és tan ensucrada... Te’n llepes els dits!

Activitat
Objectiu: conèixer costums d’altres indrets.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió del poema.
2) Si és que n’hi ha, aprofitar la diversitat cultural que hi pugui haver a l’aula i parlar de les diferents maneres de celebrar la Pasqua, si es que es celebra, en diferents zones del país i del món. Prèviament, però, els alumnes ho preguntaran a les famílies.
3) Fer una mona de pasqua entre tots!
A tenir en compte: La mestra o mestre haurà de tenir informació preparada sobre com es celebra la Pasqua als diferents llocs d’origen dels seus alumnes, per complementar  o reforçar les aportacions que ells facin.


El pessebre (Ramon Muntanyola)

Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa,
tot blanc de tants bens.
Figures i cases
d’argila i paper,
corrals amb gallines,
dos bous i un pagès.
Tres dones que renten
amb l’aigua d’un rec,
i una altra que fila
i un vell que té fred.
Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.

Activitat
Objectiu: Conèixer el significat de la tradició pessebrista a Catalunya.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta del poema.
2) Elaborar un pessebre a l’aula, en petits grups es repartiran els personatges i
diferents escenaris.
Variacions: en petits grups buscar per Internet altres poesies i cançons referents al pessebre.

Primavera 2n Primària

Rialla d'Abril (Apel·les Mestres)

Avui quin riure el cirerer!
Tot vell com és, quina alegria!
De bon matí, que rialler
m'ha dat, en veure'm el bon dia!
Encà i enllà, quan he arribat
a cor obert ha estès les branques
i per la cara m'ha tirat
dues grapades de flors blanques.

Activitat
Objectiu: reconèixer estats d’ànim, diferents sensacions i necessitats.
Desenvolupament:La primera part de l’activitat consistirà a fer la lectura conjunta del poema. Destacarem l’estat d’ànim que denoten els versos; què hi passa? com està? per què?. D’aquesta manera introduirem el tema dels diferents estats d’ànim que podem tenir, les sensacions, els sentiments...
A la sèrie infantil de televisió anomenada Pingu, hi surten uns personatges animats de plastilina, que parlen un llenguatge desconegut però per a tots intel•ligible, gràcies a la comprensió del to de veu i la imatge.
Per a dur a terme l’activitat, posarem un vídeo d’en Pingu, sense que es vegi la imatge. Abans de començar explicarem que intentarem saber com se senten els personatges tot escoltant la seva veu, així com fer una aproximació de les situacions. Es pot esbrinar que el pare renya, que el nen demana alguna cosa, que li ha passat alguna cosa que el fa plorar, que està content, que la mare té una sorpresa, etc. Si no es coneix la sèrie se’n podria veure algun vídeo abans de començar l’activitat per identificar les veus; val a dir que són fàcilment identificables. Els nens i nenes aniran apuntant el que creguin esbrinar i després ho posarem en comú. Posteriorment veurem tot el vídeo amb veu i imatge i així comprovarem si el que nosaltres pensàvem és el que realment reflecteixen les imatges.


La Primavera (Francesc Bofill)

Pel bosc tot glaçat
un cant s'ha sentit;
damunt les muntanyes
s'escolta un brogit:
«Lleveu-vos amics,
que el fred ja se'n va,
lleveu-vos de pressa,
l'hivern s'ha acabat».

Les flors obren l'ull
aixequen el cap,
i diuen alegres:
«Quin dia més clar!»

Damunt el paller
badalla un ocell,
estira les plomes
i fa un capgirell.
Les mosques se'n van
darrera del vent,
els núvols fan gresca
i mullen la gent!
Activitat
Objectiu: Què passa a la primavera?
Desenvolupament: Aquesta activitat seria molt adient fer-la amb l’arribada de la primavera per poder observar els canvis a la natura.
Primer es fa la lectura del poema i es comenta què es diu i què s’hi descriu. Entre tots i tot observant l’entorn ( si és possible i si no ens l’imaginem), podem anar enumerant el que passa a la primavera: se’n va el fred, floreixen els arbres, hi ha més insectes...La mestra pot ajudar tot donant idees tals com: duc bufanda?, fa olor de perfum l’ambient?... La segona part de l’activitat consistirà a elaborar un gran mural dedicat a la primavera. Es faran 4 grups i cada grup tractarà un apartat en concret, és a dir, un grup treballarà els insectes, l’altre els arbres de l’entorn que fan flor i fruit, l’altre grup treballarà les fruites que es mengen quan arriba la calor, i el darrer treballarà la part més científica, és a dir, per què és primavera? què ho fa?. La mestra i mestres d’altres àrees si pot ser, ajudaran als alumnes a convertir-se en petits investigadors ja que hauran de cercar informacions i plasmar-les al mural. També hi inclouran fotografies i dibuixos. Aquest mural el podem penjar a la biblioteca com a exposició per a tota l’escola.


Pluja (Núria Albó)

Ja cauen gotes.
Ja plou, ja plou!
Regalims d’aigua
Llisquen per tot.
Oh!, que ets feinera,
pluja d’abril,
tot ho neteges amb els teus dits.
Duus la brutícia
riera avall
i els carrers queden
com un mirall.

Activitat
Objectiu: petita introducció a les frases fetes que fan referència als mesos de primavera.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta de poema.
2) Comprensió i memorització d’alguna frase feta:
Al maig cada dia un raig. A l’abril aigües mil


L'arbre de la primavera (Núria Albó)

La primavera és aquí
ho han xisclat les orenetes.
la primavera ha arribat, tots els arbres han brotat.
Ha bategat un altre cop
el cor profund de la terra.
Torna a pujar el tronc amunt
nova saba i nova llum.

Activitat
Objectiu: conèixer els canvis que es produeixen a la natura quan arriba la primavera.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta de poema.
2) Fer un mural entre tota la classe on els nens hi puguin dibuixar com podria ser l’arbre del que parla el poema.


La senyora primavera (Montse Ginesta)

La senyora primavera
tota vestida de flors
s’ha esquitllat pel finestró.
Fresca, dolça i riallera,
ha sembrat l’habitació
de narcisos i gladiols.
M’he alçat del llit
ben lleugera
amb el cor ple de cançons.
Agafades de la mà
hem sortit a passejar
agafades com dues merles
amb els cabells esbullats.

Activitat
Objectiu: treballar vocabulari nou: alçar, esbullats, esquitllat.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta de poema.
2) Parlar dels mots que els nens no entenguin i, entre tots, buscar paraules sinònimes.
3) Escriure novament el poema però utilitzant els mots derivats.


Sant Ponç màgic (Ricard Bonmatí)

Per Sant Ponç,
mils de mels i els més bons
caramels.
Llepolies,
melmelades:
alegries
confitades.
Farigola,
Romaní:
nas que vola
cap aquí!

Activitat
Objectiu: que els nens coneguin els diferents productes que ens dóna la natura i que tenen propietats curatives.
Desenvolupament:
1) Lectura del poema de manera conjunta a la classe.
2) Cercar informació, amb l’ajuda de la mestra, als ordinadors sobre qui era Sant Ponç.
3) Si pot ser, treballar la poesia per Sant Ponç i portar-los a les paradetes que se solen muntar per la fira i identificar els productes que surten a la poesia i d’altres herbes remeiers. Si l’economia ho permet comprar-ne diverses mostres per la classe.




 

Poemes d'Escola 1r Primària

Les Joguines (Francesc Bofill)

Les joguines molt cansades
estan tipes de voltar;
dins el sac totes plegades
s’han posat a rondinar.
Al Rei Negre li demanen,
que les deixi en un balcó,
“ho faré”, diu el rei negre
“i com més a prop millor”.

“Si el Rei Ros no ens ho complica,
si el Rei Blanc dóna permís,
ara us pujo de seguida
al balcó d’un cinquè pis”
Quan el sol ja despuntava
vaig alçar-me del meu llit.
Quina sort quantes joguines
m’han deixat aquesta nit!

Activitat
Objectiu: Identificar l’estació i el mes de l’any que representa.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta del poema
2) Fer frases rimades, seguint els exemples que trobem en el poema.
Variacions: Aprofitar una classe de música per a posar ritme al poema.


La pilota (Joana Raspall)

Sóc la pilota
i estic cansada
de ser xutada a tort i a dret;
i encara gràcies,
si no se’m xuta
amb bamba bruta,
i el camp és net!
L’únic que em toca
i amb simpatía m’acaricia,
és el porter.
Per menys d’un ral
em desinfla!
Per ell evito
fer un mal paper.

Activitat
Objectiu:
Aquest poema ens serveix d’exemple per a descriure emocions i sentiments.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta del poema.
2) Fer una descripció d’un objecte seguint com exemple el poema treballat.
Variacions: En petits grups continuar el poema, tot seguint una història.


El Silenci de la Nit (Isabel Barriel)

El silenci de la nit
posa a dormir la lluna,
fa dels núvols un llit
i va caient la pluja.

La caravana dels Reis
ha acampat vora la duna
i sense veure el gran estel,
Melcior, Gaspar i Baltasar es mullen
Són coses del desert,
són coses de la natura.
L’endemà, amb el sol al cel,
avançaran contents el Reis.

I de nit,
es despertarà la lluna.

Activitat
Objectiu de l’activitat: Fer una felicitació de Nadal.
Desenvolupament: Llegirem el poema en veu alta i el comentarem. Segur que tots els nens i nenes esperen amb il•lusió el Nadal i encara més la nit de Reis. Els proposarem que ja que els Reis tot i tenir molta feina sempre se’n recorden de tothom, per què no els felicitem per la seva feina?. Així que els farem una bonica postal i aquesta inclourà un poema que feliciti la tasca dels Reis. Com a exemple la mestra pot escriure:

Estimats Reis Mags de l’Orient
que sempre us enrecordeu de tota la gent,
us vull agrair la vostra tasca
que molt bé feu i amb molta traça,
no us oblideu de mi aquesta nit
i feu feliç al més petit!

La felicitació es decorarà a gust de cada nen i nena. La portaran a casa i la donaran a les famílies. Aquestes ja s’encarregaran de fer-les arribar als Reis estimats.

M'agraden els dracs dolents (Montserrat Ginesta)

M’agraden els dracs dolents,
amb la boca en flamarades
i les celles enganxades.
 M’agraden els dracs dolents,
amb les escates cuirassades
i la cua enverinada.

M’agraden els dracs dolents,
fets amb capses de cartró
no em fan ni mica de por!

Activitat
Objectiu: treballar l’empatia i les emocions.
Desenvolupament
1) Lectura i comprensió del poema
2) Esbrinar entre tots perquè l’autora ha escrit aquest poema.
3) Posar-se en el lloc de l’autora i parlar sobre si a cada nen li agraden també els dracs dolents


Sant Jordi Gloriós (Josep Maria de Segarra)

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Activitat
Objectiu de l’activitat: la cançó “Puff el Drac Màgic”
Desenvolupament: La primera part de l’activitat consistirà a fer la lectura conjunta del poema. Tot i que en el poema no es cita, tothom segur que s’imaginarà que un dels personatges de la diada de Sant Jordi és el temible drac. Així que, i demanant als nens i nenes què en saben de la Llegenda de Sant Jordi, es preguntarà: algú coneix altres dracs? Probablement algun nen o nena suggerirà l’entranyable Puff el Drac Màgic, així que es mostrarà la partitura amb la seva cançó.
També es pot mostrar el llibre de “Puff el Drac Màgic” de Peter Yarrow. Se’n pot fer una lectura i això podria ser una variant de l’activitat.

Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar
però sol s'avorria molt i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit que se l'estimava ,molt
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol
Tots dos van preparar un viatge molt llarg
volien anar a veure molt travessant el mar.
Quan hi havia tempesta s'ho arreglaven bé
enfilant-se a la cua d'en Puff vigilava al vent.
Nobles reis i prínceps s'inclinaven al seu pas,
i quan el Puff els va fer un crit, els pirates van marxar.
Els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans,
ell va conèixer altres jocs que li van agradar tant,
que una nit molt grisa i trista el nen el va deixar
i els brams de joia d'aquell drac es varen acabar.
Doblegant el seu llarg coll el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent quan es va posar a plorar
Tot sol molt trist i moix el drac es va allunyar,
i a poc a poc, molt lentament, va tornar al fons del mar.

L’escoltarem diverses vegades i ens aprendrem la lletra. També, en una altra sessió, es pot muntar una dansa i fins i tot aprendre-la a tocar amb la flauta. Això es podria pactar amb la mestra de música i fer així classe compartida.


La família (Núria Albó)

Gendre i nora,
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.
El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
néts i nétes
d’avi i àvia.
Els cosins de cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, què és llarga la família!
Ai, que n’és de complicada.

Activitat
Objectiu: Aquesta poesia ens ofereix una magnífica oportunitat per a treballar les relacions familiars amb els infants ja que, és justament a cicle inicial quan es treballa aquest contingut i és en aquestes edats que comencen a adonar-se que no acaben d’entendre per què un tiet és un tiet o no saben ben bé que vol dir cunyat o cunyada.
Desenvolupament:
1) Lectura de la poesia  a classe.
2) Els nens han de dur la poesia a casa, llegir-la amb la família i amb l’ajuda d’aquestes anar buscant fotografies que es relacionin amb els familiars  que surten a la poesia.
3) La intenció és que els alumnes portin fotografies dels familiars que surten a la poesia i a mesura que la vagin recitant vagin mostrant-les a la resta de companys, també en poden afegir d’altres familiars. Un cop recitada la poesia cada nen enganxarà les seves fotos en un mural i hauran de fer un altre poema amb les familiars que ells vulguin. (També es contempla que tant la mestra/e i les famílies treballin amb els nens i nens aquests conceptes).


Botons (Lola Casas)

Dins del calaix de costura,
(procurant no fer cap nosa)
la mare guarda uns tresors
dins d'una capseta closa.
Els tresors són fets de nacre,
de tons suaus o virolats,
prenen forma arrodonida
i amb dos o quatre forats.
He agafat la capseta
i he escampat els tresors.
La taula ha quedat clapada
d'estrelles de tots colors.

Activitat
Objectiu: donar ales a la creativitat a través d’un punt de llibre.
Desenvolupament
Llegirem el poema i el comentarem. Qui no ha badat davant de la capsa de costura de casa, i sobretot davant la bellesa de mil botons diferents?.
Convidarem als alumnes a dur de casa uns quants botons ( amb permís dels pares) i els demanarem que amb ells creïn una petita obra d’art amb el suport d’una cartolina que farà de punt de llibre. Se’ls facilitarà colors, pintures, materials diversos com teles, purpurines, diferents tipus de paper... Se’ls pot mostrar un punt de llibre com a exemple on els botons hi resten enganxats amb pega, cosits, penjant amb una agulla imperdible... Els podem exposar uns dies a la biblioteca perquè tota l’escola ho pugui admirar i després se’ls enduran.


Pa amb oli i sucre (Miquel Martí i Pol)

Pa amb oli i sucre,
quina pensada
per donar gust
a la mainada.
La llesca s'unta
amb el setrill
però amb molt de compte
que hi ha perill.
Després el sucre
ben escampat
que tot en quedi
ben impregnat.
I apa, a menjar-se'l,
que res no hi ha
més agradable
de mastegar.

Activitat
Objectiu: Conèixer un aliment bàsic com és el pa.
Desenvolupament:
Primer de tot es farà una lectura en veu alta on tots els nens i nenes hi participaran i entre tots comentarem el tema central del poema. A continuació passarem a la presentació del llibre Què hi ha dins del pa? de l’autora Karine Harel. Comentarem entre tots els elements que hi apareixen i les il•lustracions. La següent activitat, que ens ocuparà més temps degut al seu disseny i la qual requerirà més d’una sessió i l’ajuda del mestre de plàstica, portarà per nom: Vols jugar al PA-rxís? Consistirà a dissenyar un tauler de parxís de grans dimensions amb materials reciclats resistents, on les caselles contindran preguntes relacionades amb el llibre de lectura. Els nens i nenes es
transformaran en les fitxes, per tant es formaran 4 grups (vermell, blau, groc i verd). El joc és molt similar al parxís convencional, amb la diferència que en cada llançament de dau i abans d’avançar en les caselles, els nens han de respondre la pregunta que toqui, com per exemple:
- A quina temperatura cou el pa?
- Com eren els forns antigament?
- Quins són els ingredients per fer pa?
- Per què s’infla la pasta?
- Com s’obté la farina?
- Quan es cull el blat?
- Quins tipus de pa coneixes?
...
Un cop donada la resposta correcta, el nen o nena pot avançar el nombre de caselles que el dau indiqui. Quan tots els membres del grup arribin a la seva casella final corresponent al seu color, el joc haurà finalitzat.
Per tal que el joc no s’allargui molt i resulti poc dinàmic, el recorregut serà molt més curt en comparació al parxís convencional, així hi haurà emoció assegurada.
Per finalitzar el treball del llibre, ens podem animar a preparar pa a l’escola, si és que és possible, a partir de la recepta que el llibre ens ofereix, amb la condició que hi hem d’afegir un ingredient especial que ens agradi a tots. Un cop fet i cuit, tancarem la sessió amb un bon berenar amb pa acabat de fer!




 

Primavera 1r Primària

Primavera (Núria Albó)

Aquest matí, d’amagat,

ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta.

L’oreneta ha alçat el vol

i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

Activitat:
Objectiu: veure els canvis que porta la primavera envers el clima.
Desenvolupament:
1) Lectura conjunta del poema i entesa del significa d’alguns mots.
2) Fer un dibuix del que els transmet el poema.

Les cireres (Joana Raspall)

Les cireretes ja pengen de l’arbre
com fanalets d’una festa major;
enlluernats, els ocells hi fan via,
enamorats d’aquell món de color.

Prou que coneixen la dolçor tancada
dins de la bola vermella i lluent!
cada any hi vénen a la primavera
i els acull, l’arbre, generosament.

Activitat
Objectiu: reflexionar sobre el procés d’escriure poemes
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta de poema.
2) Fer-ne una segona lectura fixant-se en totes les coses que diu sobre les cireres.
3) Apuntar a la pissarra totes les aportacions que facin els nens i nenes.
4) Preguntar als nens sobre quins aspectes creuen ells que ha degut “investigar” prèviament l’autora per poder escriure la poesia
5) A continuació, proposarem als alumnes planificar l’escriptura d’un poema i fer com l’autora: pensar i recollir com són les fruites que ens agraden i cercar les paraules que ens serviran per fer un poema.

Dos cuquets (Joana Raspall)
Un cuc diu a l'altre:
—Amiguet, d'on véns?
fas molt mala cara;
no m'agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M'he vist obligat
a marxar de casa...
—Doncs, què t'ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.

Activitat:
Objectiu: imaginar com es deuen sentir els cuquets.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta del poema
2) Representació entre dos nens: es fan parelles i cada un dels nens és un dels cuquets.
Variacions: es pot canviar de fruita, o fer-ho també amb verdures i hortalisses, sempre que estiguin relacionats amb productes de primavera.

La escuela de las flores (Gloria Fuertes)
En medio del prado
hay una escuela
a donde van las flores
y las abejas.
Amapolas y lirios,
violetas pequeñas,
campanillas azules
que, con el aire, suenan.
En medio del prado
hay una escuela,
y un margarita
que es la maestra.

Activitat:
Objectiu: conèixer els diferents tipus de flors i plantes que floreixen a la primavera.
Desenvolupament:
1) Lectura i comprensió conjunta de poema.
2) Fer una sortida al camp per intentar reconèixer-les i agafar-ne una petita mostra, o en el seu defecte, tenir imatges a mà, per a poder-les ensenyar als nens.
3) Escriure el poema en un mural i enganxar les mostres o les imatges al costat de cada nom de flor.

El bon temps (Isabel Barriel)
Festival avui al cel,
el sol llueix, és el rei;
l'aroma, de tarongina,
inunda lleu l'ambient
i serenament m'anuncia
que ha arribat el bon temps.

Activitat:
Objectiu: endevina mandarina!
Desenvolupament: Primer llegirem el poema i ens l’aprendrem ja que és curt i fàcil de memoritzar. Un cop après el recitarem entre tots. Tot seguit parlarem del bon temps i ens ho farem venir bé per parlar de les flors, els insectes, etc. Seguidament la mestra llegirà amb veu d’emoció les endevinalles i els nens i nenes les han d’encertar.

Les podem escriure en un mural que exposarem a la biblioteca i fer-hi un dibuix representatiu. Cada alumne pot escriure una frase perquè d’aquesta manera tothom hi participi.